L’atenció educativa consisteix en poder analitzar el perfil de l’alumne, l’entorn educatiu on està i
donar respostes educatives personalitzades. Hi ha uns aspectes generals que poden afavorir una
millor atenció com poden ser:

ACCIONS POSSIBLES

1. Una avaluació inicial a principi de curs, permet conèixer el nivell competencial dels
   alumnes.
2. Ajustar les teves expectatives sobre els teus alumnes amb AC; tingueu en compte que
   poden presentar també dificultats i tenir reaccions pròpies de la seva edat, malgrat tenir
   un nivell cognitiu més elevat.
3. Utilitzar, sempre que sigui possible, materials i activitats intel·lectualment estimulants,
   que facin pensar: és millor classificar que identificar, comparar que enumerar.  Podeu
   consultar la Taxonomia de Bloom per identificar les activitats més estimulants.
4. Preparar materials diversos d’ampliació i facilitar l’accés a tot l’alumnat que en un
   moment donat el necessiti.
5. Oferir activitats equilibrades, que els permeti tant desenvolupar els seus punts forts com
   millorar els seus punts dèbils.
6. Ser flexibles amb les tasques més mecàniques i monòtones; els alumnes amb AC tenen
   més facilitat per assimilar els conceptes.
7. Plantejar agrupaments diversos: els alumnes amb AC poden ajudar puntualment a altres
   companys, però necessiten estar amb qui puguin compartir interessos i forma de
   treballar i necessiten aprendre coses noves (com la resta).
8. Acceptar amb naturalitat que, en determinades qüestions, un alumne pugui saber més
   que el docent o ser més ràpid en trobar una resposta.  No us sentiu atacats; teniu molt
   més per ensenyar i oferir!
9. Mantenir una comunicació fluida i efectiva amb les famílies.

Lectures recomenades: 

• https://www.euskadi.eus/contenidos/documentacion/inn_doc_esc_inclusiva/es_def/adjuntos/escuela-inclusiva/100012c_Pub_EJ_altas_capacidades_c.pdf
• http://www.carm.es/edu/pub/19638_2019/files/altas-capacidades-intelectuales.pdf
• https://www3.gobiernodecanarias.org/medusa/edublog/cprofestenerifesur/2015/12/03/la-taxonomia-de-bloom-una-herramienta-imprescindible-para-ensenar-y-aprender/

PER QUÈ HEM D'INTERVENIR?

La no intervenció o la intervenció ineficient en l’alumnat amb AC pot afectar negativament al desenvolupament i creixement personal durant la infància i adolescència, inclús en adults amb AC. Una intervención correcta és la que té en compte les necessitats cognitives, socials i emocionals de l’alumne, ja que totes tres estan relacionades entre. Si deixa de banda algun d’aquests aspectes, està abocada al fracàs i pot causar conseqüències negatives com un autoconcepte negatiu i baixa autoestima:

• Si no es té en compte la part cognitiva: baix rendiment acadèmic, desmotivació, frustració, fracàs escolar, manca de valors com perseverança i esforç, manca de tècniques d’estudi, mancances en les funcions executives, etc.
• Si no es té en compte la part  social: baixa adaptabilitat, aïllament, problemes per integrar-se al grup, problemas de personalitat, hiper-adaptabilitat anul·lant-se per ser admès al grup, masking, renúncia als propis interessos, manca d’habilitats socials, etc.
• Si no es té en compte la part emocional: ansietat, tendències obsesives, hiper-exigència, baixa tolerància a la frustració, baixa autoestima, psicosomatizació, etc.

Lectures recomenades: Blog AACC ACAI

QUÈ SIGNIFICA NESE?

Les Necessitats Específiques de Suport Educatiu s’identifiquen i s’avaluen considerant el funcionament de l’alumne dins del seu context educatiu, independentment de la seva condició personal i social, amb l’objectiu de proporcionar-li els suports necessaris per afavorir-ne l’aprenentatge en condicions d’equitat. S’han de basar en:

• les àrees de fortaleses de l’alumne
• les competències prèviament adquirides i la modalitat d’aprenentatge més eficaç
• els reptes, els desafiaments curriculars als quals s’enfronta
• les condicions personals o socials que interfereixen en la seva capacitat d’aprendre.

A Catalunya, l’alumnat amb altes capacitats es considera alumnat NESE, és a dir, amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu, però no formen part de l’alumnat amb NEE (Necessitats educatives especials). Aquesta distinció de vegades porta a confusió perquè els PI (Plans Individualitzats) són prescriptius en el cas de l’alumnat amb NEE. Pel que fa a l’alumnat amb altes capacitats (NESE) el PI no és sempre obligatori, depèn de l’ajust entre les necessitats de l’infant i les mesures que es despleguen en el seu centre educatiu. 

Més informació a:

https://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/diversitat-i-inclusio/atencio-educativa-als-alumnes/nese/nese-derivades-daltes-capacitats/

https://drive.google.com/file/d/1j3qcS_M9aR_HhDwcHqoLzLljfDR8RJOT/view