1. Detecció: La detecció de les AC és el procés pel qual un agent extern o intern descobreix característiques compatibles amb AC en una persona. La família, el professorat i el pediatra, són els principals agents que detecten AC en els infants. En adults, las AC acostumen a autodetectar-se o a ser detectades per altres adults amb AC o professionals de la psicologia que estiguin atenent a la persona per altres motius. Es pot dir que la detecció és la sospita d’AC en una persona arrel de trobar-li trets típics d’AC. A partir de la detecció sorgeix la necessitat de realitzar una exploració psicològica profunda que determini o no l’existència d’AC (identificació).
2. Identificació: És l’exploració psicològica realitzada per psicòlegs acreditats que determina si la persona avaluada presenta AC o no, el resultat de la qual quedarà recollit en un informe que podrà ser utilizat per demostrar les AC en l’Administració Pública, de cara a sol·licitar beques i ajuts, l’assistència a tallers o cursos específics o l’atenció especialitzada en el centre escolar. 
3. Diagnòstic:  El verb diagnosticar moltes vegades es refereix a patologies. Utilitzant “identificar” ajudem a la desmitificació de les Altes Capacitats.

És important que la persona que realitzi l’avaluació tingui formació específica en Altes Capacitats, i pugui discriminar adequadament entre trets d’AC, de TEA o de PAS (Persona Altament Sensible) i tingui en compte altres excepcionalitats, com TDAH, Dislèxia,... ja que sovint es confonen  neurodivergències o les dificultats emmascaren les AC, dificultant la identificació.

Més informació a:

https://ibdigital.uib.es/greenstone/collect/portal_social/import/uib/uib0036.pdf. 

https://www.observatoriodelainfancia.es/ficherosoia/documentos/7016_d_AlumnosConAltasCapacidades-Deteccion.pdf